Circ italià
Fotografía analogica, 1991
Aquest és un dels treballs fotogràfics als quals sempre torno. Gairebé tres dècades més tard, encara descobreixo noves fotografies als vells fulls de contactes, que deixo pendents d’ampliar. Un treball d’escola que no considero escolar, gràcies al meu professor de fotografia a Elisava, Ramon Puiggené.
Amb aquest projecte vaig descobrir que, a través de la càmera, podia submergir-me fins gairebé desaparèixer en un món que no era el meu. Em va costar un esforç titànic superar la timidesa que sempre m’ha coartat a la vida i que, amb 23 anys, era galopant.
Vaig acabar enganxada a aquesta tribu de circenses italians, als quals vaig anar perseguint per diferents pobles de Catalunya. M’hi vaig implicar tant que em va costar molt posar punt final al reportatge, i no vaig saber veure aleshores — com sí que ho sé ara — que això és el que sempre he volgut fer: posar-me a la pell dels altres i explicar-ho.
Següent Projecte
Circ italià
Fotografía analogica, 1991
Aquest és un dels treballs fotogràfics als quals sempre torno. Gairebé tres dècades més tard, encara descobreixo noves fotografies als vells fulls de contactes, que deixo pendents d’ampliar. Un treball d’escola que no considero escolar, gràcies al meu professor de fotografia a Elisava, Ramon Puiggené.
Amb aquest projecte vaig descobrir que, a través de la càmera, podia submergir-me fins gairebé desaparèixer en un món que no era el meu. Em va costar un esforç titànic superar la timidesa que sempre m’ha coartat a la vida i que, amb 23 anys, era galopant.
Vaig acabar enganxada a aquesta tribu de circenses italians, als quals vaig anar perseguint per diferents pobles de Catalunya. M’hi vaig implicar tant que em va costar molt posar punt final al reportatge, i no vaig saber veure aleshores — com sí que ho sé ara — que això és el que sempre he volgut fer: posar-me a la pell dels altres i explicar-ho.