A la Judit Mascó no li agrada que li diguin que sembla una germana més, ni considera que calgui ser amiga abans que mare. En aquest punt es posa seriosa. És de sobres conegut el seu sentit comú, especialment pel que fa a l’enfocament de la seva carrera professional o al lideratge de projectes humanitaris des de fa 25 anys, com ARED, fins fa poc d’una manera gairebé anònima. Quan parla de l’adolescència o dels estudis de les seves filles, es fa evident el seu paper de mare sensata, pràctica, amb les dosis d’afecte necessàries. Però una no pot evitar, veient-les a les cinc juntes, pensar que semblen una colla d’amigues que surten de l’institut. La foto discorre amb facilitat, amb una complicitat i una alegria deslumbrants, i Judit es converteix aleshores en la supermodel que tenim la sort de continuar gaudint, en companya, en la guia de quatre noies que es mostren madures, independents, disposades a ajudar-me a trastejar alguna planta que altra.